FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enderrocar fins arrande terra, sense deixar pedra sobre pedra. Arrasar una casa, les muralles d'una ciutat. Tallar arran. Arrasar l'herba. Fer malbé, destruir del tot, (un sembrat). Ha passat una pedregada i ho ha arrasat tot. arrasar una mesura [o arrasar una mesura curulla] Llevar-li el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Profunditat immensa. Els abismes de la mar. Els abismes infernals. Aquella dissort el precipità al fons de l'abisme. Situació moral o material desesperada. L'economia europea es troba arrande l'abisme. Diferència molt gran. Entre les paraules i els fets hi va un abisme [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
amb femella i contrafemella per a poder-se plegar. Atuell amb una superfície de lona damunt la qual es trien els taps. Conjunt de regles de ferro del teler de fer xarxes que fan moure les broques i les baionetes. Petit ormeig per a pescar peixos menuts dins del port, arrande les parets del moll. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
trenc d'onades Arrande mar. Terreny desigual i obert entre muntanyes. Obertura erosiva feta per l'aigua d'inundació d'un riu o d'una riera al dic natural que limita la llera per on s'escolen les aigües. Lloc on treballen en una mina o una pedrera. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
densitat altes, semifluïdificat, que, empès per la gravetat, es desplaça arrande sòl, a partir de la boca volcànica, amb efectes catastròfics. colada de fang Massa sedimentària formada per elements de gra molt petit, com l'argila o la marga, la qual, en amarar-se d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
arrande l'orla. Eixamplament irregular d'un fil, semblant a un nus o un grumoll, produït per una mala afegidura o per caiguda de borra. Defecte dels teixits originat per aquest eixamplament. gata rabiosa Herba metzinosa del gènere Ranunculus, de la família de les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El gra, l'herba, etc., estar barrejat amb terra. Aquest blat s'ha de garbellar, terreja molt. Tenir gust de terra, un color terrós, etc. Tocar, remoure, terra amb les mans, amb el cos. Veus com t'has embrutat el vestit, terrejant? Els ocells, viure, criar o alimentar-se arrande terra [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
quilòmetre. Haver-hi boira. Fer boira. Una boira espessa. Escampar, esvair, el vent la boira. boira baixa [o boira assolada, o boira aterrada] Boira formada per estrats que se situen arrande terra a les valls, planes o fondalades. boira encelada Capa de boira a certa altura de terra. boira gebradora [...]
Les formes del participi del verb moldre són molt, molta, molts, moltes, i no molgut, molguda, molguts, molgudes.
Arrande l'aparició de la nova Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, les formes del participi de moldre han deixat de portar accent diacrític.
[...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
als mars. Érem tan mar endins, que ja no vèiem terra. prendre terra Atracar, desembarcar. terra ferma Continent2 3 1. Part sòlida de la superfície de la Terra considerada com a suport dels éssers humans, de les plantes, etc. terra a terra A peu pla, molt arrande [...]
